quinta-feira, 26 de julho de 2007

volver

Volver, había volver a les tardes manchaes de la seronda, a les sos habitaciones vacies.

Con una orquidia na mano y un corazón tatuáu en pechu, había volver.

Cola mirada esquiva había refugar les tos buelgues, buscar el rastru invisible de les fades del bosque, volver pa nun alcontrate.

Por más que quiera nun soi a dexar les vieyes costumes: disparar al debalu, esponer el cuerpu al enemigu, confundime de trinchera... Si sobreviví hasta agora fue por nun lluchar, por quedar quietu.

Volver, había volver, inda fuere a otros díes, a otra casa, a cualquier llugar onde les culpes nun aferruñaran l'alma.

Pero muncho que quiera nun soi a mudar les vieyes
costumes: fuxir, dexame llevar, allampiar por volver mientres m'allonxo cada vez más, mientres siento cada vez menos el pesu de la señaldá.