quarta-feira, 26 de setembro de 2007

l'home que nun tenía nada

L'home que nun tenía nada llegó al nuestru pueblu
una tarde de seronda va más de trenta años.

Baxó na estación del Norte y pasó pela cai Dorado ensin mirar los escaparates iluminaos.
Pasó ente la ilesia ensin entrar en misa d'a ocho.
Pasó ente los vieyos del parque y ente los guajes que xugaben a los banzones xunta'l ríu.

Nun tenía nada y nada paecía querer,
na so mirada nun había deseos nin señaldá,
alcordanza, rencor, rastru de sueños.
Cualaquier que lu atopase por casual
decatábase aína de qu'aquel home
en cierto nun tenía nada.

Llegó una tarde de seronda al nuestru pueblu,
percorrió les cais céntriques y por dicir
tamién les más desapartaes y escures.
Al caer la nueche metióse nun chigre,
pidió un vasu agua, entró nos servicios
y llavó les manes, llavóles a conciencia.
Nun tenía nada y cuando dexó el pueblu
al otru día llevaba les manes llimpies.