sexta-feira, 5 de outubro de 2007

la última fonte

La perplexidá de sentir
que la fonte inda echa agua
al pesar de tolo pasao,
de tolos díes que nun vuelven
y de los que nun quies que vuelvan.
La perplexidá de sentir
que si arrimes una mano
al filu d'agua el corazón inda siente
y el carne se respiga.

Estrañu en toles fontes,
inda hai una onde los tos llabios
reconocen al beber un nome
que conforta porque ye'l nome de naide.

Al pesar de les tardes de turbión
y les carreteres desiertes,
al pesar de les ventanes rotes
de cases nes que moraba'l fríu
y la pena, al pesar de los bares
escuros con xente a deshora,
al pesar del rencor y les cicatrices
de milenta llamaes de teléfonu
que nun contestaste nin te contestaron,
inda la to sede sabe d'una fonte
onde l'agua sosiega y una sombra antigua
abelluga al que serenu bebi nella.