terça-feira, 26 de agosto de 2008

deséu de ser Ulises


La primer nueche
fuera de casa
sabe distinto
el tabaco rubio,
abre caminos nuevos
na gorxa
de la sede
el rastru de la cerveza,
suenen distintos
los nuestros pasos
nuna cai vieya
de les que guarden l'eco,
les primeres nueches
llonxe de casa
duerme ún meyor,
remueve l'aire
les guedeyes y la emoción
cola ventana abierta,
llonxe de casa,
en niundes,
los díes son llargos
y nun pesa el cielu
en costazu,
dan ganes de vivir
y morrer, de morrer
y vivir, ai, onde
a naide conoces,
onde naide fala
la llingua de les mañanes
conocíes,
cuántes veces
marché de casa
namás por represar
la sensación de tar llonxe,
en niundes,
cuántes volví
porque sentía en pechu
un allampiu como un pozu
sin fondu de resguardame
a la sombra de la materna
figuera,
cuántes volví
marchar
porque sabía que'l resguardu
verdaderu
de la vida n'abertal
taba llonxe,
en niundes,
de camín
dica dayures,
dica les isles incógnites
onde nada se siente
y la brisa que respiga'l trébole verde
cura arriendes el mal de la pena,
dica les isles remotes
y el país de dirás y nun volverás,
d'un llugar a onde
lleguen tolos caminos
y per nengún se vuelve,
enxamás se vuelve.