sexta-feira, 17 de outubro de 2008

la vela d'Odín


Vengo de niundes
y nun vuelvo a casa,
andé caminos,
pasé pontes,
ríos, biesques, ermos,
esperé pola esperanza
ente estraños
en sales desafayaíces
d'estaciones de tren y d'aeropuertos,
en bares que nunca piesllen,
xunta un teléfonu.
alcuando sentía
qu'acobiyaben
los esguilos fuxidizos
en cuello'l desosiegu
allampiando
por un respigu de llonxe
qu'ensamare lluz y calor,
el guiñu cómpliz
de dalguién al llau,
otres veces
fueron ratos de prau
los que sentaron
xunta min
a rucar les migayes
de la pena
y del mieu,
les nueces
verdes
del fríu,
después volvía
el veranu,
les fogueres a medianueche,
el tastu saláu
del sexu
na llingua,
la compañía
duce
d'un vientu
que nun marchaba,
díes llonxanos y prósimos
en niundes,
cuánto vos debo...
cuántes hores
vuestres
grises o enceses
viví
en carnes
cola intensidá d'una ferida
buscando,
ensin querer,
l'esconderite
de la vela d'Odín,
ensin saber malpenes
ónde secreta
se guarda,
cuándo amortecerá
tamién pa mi.